Mensaje del Gran Jefe Seattle, de la tribu Dewamish, al presidente de los Estados Unidos de Norteamérica Franklin Pierce (1855)

"El Gran Jefe Blanco de Washington nos envió un mensaje diciendo que quiere comprar nuestras tierras. El gran jefe nos envió también palabras de amistad y de buena voluntad. Esto es muy amable por su parte, pues sabemos que él no necesita nuestra amistad. Sin embargo nosotros meditaremos su oferta, pues sabemos que si no vendemos vendrán seguramente hombres blancos armados y nos quitarán nuestras tierras.

Pero, ¿cómo es posible comprar o vender el cielo o el calor de la tierra? Nosotros no comprendemos esta idea. Si no somos dueños de la frescura del aire, ni del reflejo del agua, ¿cómo podréis comprarlos?

Classe de física quàntica amb Cirac

Michel Foucault y lo impensado

Introducción

Cuando se presenta la oportunidad de hacer un comentario de Michel Foucault creo que hay una dificultad añadida: el filósofo francés trata diversos campos por los cuales el poder se ha metido. Éstos campos, al ser diversos y diferentes, hacen que el autor se vea complejo y que coger un tema no sea tan fácil como puede parecer.

Lo que pretendo hacer es responder a la siguiente pregunta:¿Qué relación tiene la experiencia de la lo imposible (la locura) con la episteme moderna o, más concretamente, con el "cogito y lo impensado"?
A través, sobre todo, de la lectura del capítulo "el cogito y lo impensado" de “Las Palabras y las Cosas” y del libro "Historia de la locura en la época clásica".

Para ello habrá que empezar definiendo, resumidamente, los distintos campos que trata en cada libro y con los conceptos claves con los que trabaja. Para luego poder hacer la relación oportuna.

ANARCOSINDICALISTAS SERBIOS

El 3 de septiembre 4 militantes de la Confederación de Sindicatos
Iniciativa Anarcosindicalista ASI AIT y otras dos personas fueron
detenidos bajo la acusación de Terrorismo Internacional. El 4 de
septiembre el Tribunal Local de Belgrado decidía que serían retenidos
durante 30 días.

Su delito, el mismo que el de otros muchos anarcosindicalistas y
anarquistas que ansían instaurar una sociedad de libertad y justicia
social. Su delito, organizarse para mejorar las condiciones de vida de los
trabajadores serbios. Su delito, es al fin y al cabo, querer sacudirse de
encima todos los parásitos que viven de la sangre del pueblo laborioso.

Pues bien, no esperamos clemencia. No esperamos justicia ni piedad. No la
esperamos del Estado serbio ni de ningún otro, pues son los gobiernos, los
jueces, los capitalistas, los policías y carceleros, los que nos mantienen
atados al yugo del capital. Y ¡Ay del que se quiera soltar!: detenciones
aislamientos, torturas, cárceles…

Por esto mismo, porque sabemos que pertenecemos a una clase, porque
sabemos que somos más y porque sólo en nosotros confiamos para conquistar
el futuro, es la hora de luchar. Es hora de luchar y de dar ayuda a los
que caigan sin quitar nunca la vista del horizonte que perseguimos

NÚRIA PÒRTULAS

NÚRIA ABSOLUCIÓ!

El 13 de juliol de 2009, després d’una llarga espera de dos anys i mig va
ser jutjada Núria
Pórtulas a l’Audiència Nacional sota l’aplicació de la Llei Antiterrorista
en un procés preparat i
executat pels Mossos d’Esquadra (amb la complicitat política del
Departament d’Interior),
conduint a la seva detenció i posterior empresonament durant quatre mesos
a Soto del Real
(Madrid), d’on va sortir en llibertat sota fiança.
La pràctica de les proves s’ha basat per una banda en els adhesius i
pòsters intervinguts que hi
havia en el centre social Can Rusk on va ser detinguda, i en la intitulada
llibreta blava
intervinguda arbitràriament i sense garanties on, segons la fiscalia hi
havia informació sobre
institucions públiques entre altres anotacions personals. En aquest sentit
queda provat que no hi
havia informació rellevant per les finalitats esmentades per la fiscalia.
Per altra banda, en la
campanya de suport que la Núria feia a Juan Sorroche (llavors presumpte
membre d’un grup
terrorista italià), absolt pels tribunals italians i que desmunta
l’existència de cap grup terrorista,
no podent la fiscalia rebatre la situació real.
Així i tot, la sentència final de l’Audiència Nacional demana a la Núria 2
anys i 6 mesos de presó
pel que anomena “temptativa de col·laboració amb organització terrorista”,
a més d’una multa de
810 euros i 8 anys i mig d’inhabilitació absoluta. Creiem oportú
manifestar a l’espera del recurs
al tribunal suprem que un cop més s’ha demostrat que aquest és un procés
polític per la ideologia
de la Núria.
Reiterem que la detenció i empresonament de la Núria, de pensament
anarquista, no va ser una
equivocació. La repressió a les persones i moviments combatius (i
especialment de les persones
que són solidàries amb els presos i preses) no és un error sinó una
estratègia del poder per tal de
criminalitzar-les. Des de fa anys, els moviments socials són objecte de
detencions arbitràries,
identificacions, multes i empresonaments. Un exemple el trobem en el propi
judici a Madrid on
les persones concentrades davant l’Audiència Nacional van ser víctimes
d’insults i agressions per
part de la Policia Nacional amb el resultat de diversos ferits i 6
persones detingudes i processades
per “agressió i desobediència a l’autoritat”.
Cal la solidaritat amb els atacs cap als engranatges d’un sistema que en
nom del benefici
econòmic i del poder, explota, humilia, tanca, tortura; d’un sistema que
legitima l’estat per sobre
de les llibertats individuals i col·lectives de pensament diferent. Per
aquest fet no ens podem
oblidar de l’Amadeu, en Franki, l’Omar i tants d’altres represaliats.
Sabem que és la resposta
d’un sistema que utilitza la repressió de forma continuada contra aquelles
persones que s’hi
enfronten.
Cal actuar per l’abolició de la llei antiterrorista i l’Audiència
Nacional; per la desaparició del
FIES, l’aïllament i la incomunicació que suposen les presons; per
desemmascarar aquesta pau
que es basa fonamentalment en l’autoritarisme, l’explotació i el domini;
perquè en definitiva,
encara ens queden moltes (massa) raons per continuar lluitant.
Per tots aquests motius, i per l’especial moment en què ens trobem, ara
més que mai, des de
l’Assemblea de suport a la Núria Pórtulas seguirem treballant per
l’absolució de la Núria i la seva
llibertat real i sense restriccions, per la fi de la criminilització de
les persones i moviments
combatius i concretament de la solidaritat amb les persones preses, i la
fi de la impunitat de la
que gaudeixen els poders polític, policial i judicial.

Girona, 4 d’Agost de 2009 - Assemblea de Suport a la Núria Pórtulas